Tornar

Condicions per incorporar el disseny a les pimes. Compromís amb les estratègies d’innovació.

El disseny com a factor d'observació externa

L'observació entesa com la metodologia que identifica i analitza els factors contextuals de la innovació, principalment l'entorn extern de l'empresa per ser el que aporta nombre més gran d'oportunitats per a la innovació, on es localitzen les tendències i macrotendències enteses com a factors de canvi. En aquest sentit, és de destacar la informació cada vegada més valuosa de consumidors o usuaris no sols per al disseny de nous productes, sinó per identificar nous mercats.

L'observació, en aquest cas, inclou l'estudi de l'evolució o característiques de l'entorn que rodeja a l'empresa, de la que el dissenyador forma part, i al propi individu. La visió i la perspectiva del dissenyador el converteixen en professional idoni per usar aquest poder. De fet, són constatables les consultores de disseny que s'involucren fins al punt de dissenyar estratègies per a les empreses. En aquest àmbit, és on s'estableixen les subtils relacions que hi ha entre les persones, la tecnologia i la cultura popular, i d'aquí neixen les principals oportunitats per a la innovació.

Estudis de mercat i observació del consumidor. Fins fa uns anys les pimes es preocupaven tan sols del que succeïa dins d'elles mentre que la relació amb l'exterior es mantenia a través dels canals de distribució i proveïdors. Actualment les propostes de productes i serveis vénen donades per l'entorn. L'estudi de l'entorn se centra en els factors culturals principalment, com a focus d'atenció principal en el desenvolupament de nous productes des del punt de vista del disseny.

  • Observació de l'entorn. Es tracta d'observar l'evolució de tal entorn i analitzar les possibles conseqüències perquè aquestes es tradueixin en oportunitats. Els canvis demogràfics, per exemple, afecten la distribució, educació, ocupació i localització geogràfica. Els canvis de percepció són també fonts d'innovació. El nou coneixement pot ser científic, tecnològic o social.
  • Observació cultural. L'observació de tal entorn radica en les oportunitats que emanen d'ell i en la connexió entre factors humans i les estratègies empresarials com a eina competitiva en el mercat global. La cultura és la forma de vida que té cada grup social, el comportament après expressat a través del llenguatge, els valors, les organitzacions i els artefactes. La relació entre cultura i el disseny s'estableix a través dels "artefactes", això és: els productes, les comunicacions, l'entorn, els serveis i els sistemes, tots ells elements concernents al disseny.
  • Observació de l'usuari. Els nous productes d'èxit neixen de l'anàlisi exhaustiva dels consumidors, els seus gustos i necessitats. El canvi de protagonisme de l'usuari en el mercat, fa que les empreses han de posar major atenció a les seves necessitats i preferències. Des del punt de vista del disseny, la investigació de factors humans s'ha centrat normalment en l'ergonomia, però els factors que determinen a l'usuari s'estableixen a través de les categories fisiològiques, cognitives, socials i culturals, amb la qual cosa s'exerceixen influència en la interacció de les persones amb el seu entorn.