Tornar

Condicions per incorporar el disseny a les pimes. El sistema empresarial.

Forces competitives

Les forces competitives dins dels distints marcs d'activitat dels sectors posen de manifest que la competència va més enllà dels simples competidors immediats. Les diferents forces competitives determinen en conjunt la intensitat de la competència en un sector, i des del punt de vista de la formulació estratègica les forces més poderoses seran les que les regiran. L'estructura fonamental d'un sector, reflectida en el poder de les forces competitives, ha de diferenciar-se dels molts factors que a curt termini poden afectar transitòriament la competència i la rendibilitat. Cada empresa tindrà punts forts i febles únics amb relació a l'estructura del seu sector, i aquesta estructura pot canviar amb el temps. Entendre l'estructura del sector on competeix i vol operar l'empresa, ha de ser el punt de partida per a l'anàlisi estratègica.

  1. La rivalitat entre competidors actuals d'un sector dóna lloc a què es manipuli la seva posició mitjançant variables comercials (polítiques de preus, comunicació, distribució, inclús canvis d'especificacions de producte). En tots els sectors tenen efectes o conseqüències que són rebudes com a missatges a contrarestar originant la mútua dependència entre participants. Algunes formes de competir, per exemple la guerra de preus, són molt inestables i insostenibles perquè poden danyar la rendibilitat i atractiu del sector, i inclús la seva imatge.
  2. Pressió de productes substitutius. Totes les empreses competeixen amb altres que produeixen articles substitutius. Quants més atractius siguin els preus dels substitutius, més ferma serà la pressió sobre els beneficis del sector. Identificar productes substitutius suposa buscar els que exerceixen idèntica "funció" al nostre, treball que exigeix una anàlisi rigorosa de les diferents alternatives de substitució. Els productes substitutius als quals necessàriament s'ha de prestar atenció són: els sotmesos a tendències que millorin el seu exercici i preu, i/o tinguin una previsió de matèria primera molt barata; els produïts per sectors que obtenen elevats rendiments, per l'ampli marge d'acció en les seves tàctiques comercials. El disseny pot ser una arma aplicable a la producció de substitutius. Quan la pròpia empresa a través del disseny substitueix els seus productes, obté una situació ideal però poc freqüent, que en l'argot empresarial es denomina "canibalitzar" els propis productes.
  3. Poder negociador de clients-compradors. Els compradors competeixen en el sector forçant la baixa de preus, exigint més qualitat, ampliant majors serveis... a fi d'augmentar la competència en el sector. El poder dels compradors apareix: quan el sector està molt concentrat; en comprar-se grans volums respecte de les vendes del sector; quan les matèries primeres són part important dels costos; els productes comprats resulten de difícil diferenciació; els costos de canviar d'un proveïdor a un altre són insignificants; el sector comprador té mínimes rendibilitats i compra a preus molt alts debilitant els seus rendiments econòmics; possibilitat d'integració cap enrere com a amenaça creïble (mantenir empreses satèl·lit de fabricació de components per conèixer costos de proveïdors i poder fixar preus); el producte del sector no és important per a la qualitat dels productes del comprador; el comprador té àmplia informació sobre la demanda, preus de mercat i estructura de costos de proveïdors.
  4. Poder de negociació dels proveïdors. Els proveïdors poden amenaçar amb l'elevació de preus o reducció de la qualitat dels seus productes o serveis. El poder del sector proveïdor apareix quan es donen les condicions següents: un sector proveïdor concentrat que ven a un sector atomitzat; baixes possibilitats de productes substitutius; l'empresa no és un client tipus "A" per al grup proveïdor; el grup proveïdor ven uns béns molt crítics i importants per al negoci del comprador; quan els proveïdors tenen productes molt diferenciats i/o els costos de substitució d'un proveïdor per un altre són molt alts i quan es produeix l'amenaça d'integració vertical cap al mercat per part del grup proveïdor.