Tornar

La significació de disseny. Àrees d’aplicació del disseny.

El disseny en la comunicació corporativa

Un bon producte ha de comunicar la seva qualitat a través d'ell mateix, de la seva marca, del seu envàs, de la comunicació empresarial, publicitat, promoció, dels locals i edificis de l'empresa, dels seus signes d'identitat, nom, logotip, símbols, etc. Tot això interessa i forma part del disseny. Sense coherència entre els missatges emesos intencionadament, conscientment i organitzadament, des de disseny de producte, disseny gràfic, i disseny d'entorn no hi ha creació d'imatge. Si els missatges que es comuniquen a través del producte, dels símbols gràfics i dels entorns físics de l'empresa són diferents, la imatge resultant és difusa i no transmet els valors necessaris per recolzar al producte. Tot el disseny en l'empresa ha de ser dirigit de forma coordinada.


La comunicació corporativa és el conjunt de processos, missatges i mitjans involucrats en la transmissió d'informació per part de l'empresa, per la qual cosa no sols es refereix als missatges, sinó als actes, al comportament mitjançant el qual totes les empreses transmeten informació sobre la seva identitat, la seva missió, la seva forma de fer les coses. De fet, la comunicació va més enllà de la simple transmissió de la informació, perquè implica sempre una certa interacció entre persones.


La comunicació corporativa actua com a intermediari entre la realitat corporativa i la imatge corporativa, està constituïda pel conjunt de missatges efectivament emesos i no és una activitat opcional, o específica de cert tipus d'entitats, sinó quelcom essencial al funcionament de tota forma d'organització. Com el disseny té a veure amb la relació de l'home amb els objectes que l'envolten, fa que el mateix pugui ser utilitzat com una poderosa forma de millorar la comunicació de l'empresa amb el seu entorn. El flux constant de missatges diversos i nombrosos que l'empresa emet inclou, els cartells i els anuncis publicitaris televisius; el disseny dels productes i serveis; o el disseny dels punts de venda. Aquests exemples impliquen tres categories diferents.

  1. En el cas dels anuncis publicitaris l'empresa actua clarament com a emissor proactiu. A través d'aquests missatges mediàtics influeix a un gran nombre d'individus i reforça l'acció de màrqueting.
  2. En el cas de disseny de producte, l'empresa se sent fabricant. En el disseny d'un servei actua com a estratègia d'administrador del negoci.
  3. En el cas del disseny d'un punt de venda predomina el punt de vista del comerciant. Les empreses no tenen clara consciència que estan emetent missatges, informació comunicacions.

Existeixen tres fonts d'informació decisives en la construcció de la imatge:

  1. Els mitjans de comunicació massius: dins d'aquest apartat hem de distingir entre els missatges comercials directament controlats per l'organització i les notícies, és a dir, aquelles informacions que els públics consideren pròpies del mitjà. En aquest últim cas el control que les organitzacions exerceixen sobre la informació és variable.
  2. Les relacions interpersonals: en l'àmbit de les relacions personals com a font d'informació cal destacar la influència dels grups de referència i la dels líders d'opinió.
  3. L'experiència personal: proporciona una informació de primera mà, encara que és cert que la seva influència i el seu ús poden estar mediatitzats per qualsevol de les dues fonts anteriorment descrites. L'experiència personal pot ser directa, com quan hi ha un contacte no mediat amb persones que pertanyen a l'organització o amb l'empresa com a institució (per exemple a través del servei d'atenció al client o participant en un acte organitzat per l'empresa), o indirecta quan aquesta experiència està relacionada amb el consum o ús de productes.