BCN Design Tour

Fundació Joan Miró

Parc de Montjuïc s/n, 934439470

www.bcn.fjmiro.org

Els orígens de la Fundació Joan Miró, que va obrir al públic l’any 1975, se situen als anys seixanta del segle XX, quan Miró va consentir a la idea dels seus amics del món de l’art i la cultura —Joan Prats i Josep Lluís Sert, entre altres— que veien l’oportunitat històrica de disposar, a Barcelona, d’un espai de referència de l’obra de l’artista. D’acord, però, amb la voluntat de Joan Miró, la Fundació no hauria de ser mai un museu exclusiu de la seva obra, sinó que hauria de possibilitar el coneixement i la difusió de l’art més actual, en totes les seves manifestacions; aquesta declaració d’intencions va quedar reflectit en l’epígraf CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani). En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat exigu, la Fundació Joan Miró va aportar un nou concepte de museu.

El projecte de la Fundació és obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert, cofundador del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i principal referència del moviment racionalista que als anys trenta, abans de l’esclat de la Guerra Civil, situà diverses obres catalanes a l’avantguarda de l’arquitectura europea.

L’edifici de la Fundació Miró es va aixecar en uns terrenys del Parc de Montjuïc cedits per l’Ajuntament. Des dels primers esbossos, Sert el va concebre segons els principis de l’arquitectura racionalista, amb diferents espais al voltant d’un pati central, com és tradicional en l’arquitectura mediterrània, i els lluernaris característics de la seva obra. L’edifici de Sert ha demostrat la seva capacitat i adaptabilitat per exhibir les creacions d’artistes dels segles XX i XXI i continua sent un referent en l’arquitectura contemporània.

La Fundació Miró ha estat objecte de dues reformes fidels a càrrec de Jaume Freixa, amic i deixeble de Sert. La primera data del 1988 i va suposar l’ampliació de l’espai expositiu en un cinquanta per cent, la integració de nous serveis i la redistribució de les oficines. La segona, del 2001, ha comportat l’obertura de la Sala K, referència al col·leccionista japonès Kazumasa Katsuta que ha cedit moltes de les obres de Joan Miró que s’hi exposen.