BCN Design Tour

L'Illa Diagonal

Av. Diagonal 557, 934440000

www.lilla.com

L’Illa Diagonal es va inaugurar a finals del 1993 com a complex comercial, hoteler i d’oficines. La magnitud de l’espai que havia d’ocupar i l’impacte urbà que suposava aquesta construcció van fer que es convoqués una consulta internacional d’idees; la resolució del projecte havia d’unificar les necessitats del complex amb els requeriments municipals quant a ordenació viària i creació d’espais lliures i d’equipaments per al barri de les Corts. Finalment, els arquitectes Rafael Moneo (premi Pritzker 1996) i Manuel de Solà-Morales van ser els encarregats d’elaborar-ne el projecte arquitectònic definitiu, que va merèixer el Premi FAD d’Arquitectura (1994) i el Manuel Dehesa de la III Biennal d’Arquitectura Espanyola (1995).

Aixecat al solar on es trobava la cèlebre discoteca Bikini, la silueta de L’Illa recorda vagament la d’un gratacels ajagut, amb una façana estructurada en mòduls d’alçades diferents que creen una alternança amb la qual els arquitectes van voler defugir el risc de convertir l’edifici en una gran capsa. Un altre dels reptes que plantejava el projecte era la integració de proporcions arquitectòniques amb els edificis de la zona; part de la solució va consistir en obrir diferents accessos, alguns per sota del nivell del sòl.

La configuració de L’Illa Diagonal fa evident la voluntat de conjugar l’austeritat exterior amb la mediterraneïtat a l’interior. Així, la planta baixa i la primera es comuniquen visualment, fet que afavoreix el concepte d’espai obert, de pati interior. També en aquest sentit, els arquitectes van intentar trencar la rigidesa d’una gran construcció amb l’obertura, a la façana del costat mar, a un espai de terrasses i a una zona enjardinada. Al soterrani, la distribució dels establiments recorda la d’un mercat clàssic.

A més del centre comercial amb restaurants i hotels, les instal·lacions de L’Illa allotgen dues escoles, un poliesportiu, una discoteca, un centre de convencions, i un pàrquing.