BCN Design Tour

Palau de la Música

Palau de la Música 4-6, 932957200

www.palaumusica.cat

Construït entre 1905 i 1908 per Lluís Domènech i Montaner com a auditori i seu de l’Orfeó Català, el Palau de la Música Catalana és un dels principals conjunts de l’art modernista. La vinculació ciutadana a aquest edifici, que va ser sufragat per subscripció popular, ha perdurat i encara avui el Palau es percep com a patrimoni simbòlic de Catalunya. Domènech i Montaner va fer compatibles la voluntat simbòlica i l’eficàcia funcional. Una estructura d’entramat metàl·lic organitza l’edifici al voltant de la singular sala de concerts; i aquí, escultura, mosaics, vitralls i pintura s’integren amb fluïdesa a l’arquitectura i creen una atmosfera de profusió policroma i decorativa que culmina en la cúpula vidrada sobre la platea i en el tractament escultòric de l’escenari.

La dècada de 1980 es va impulsar una actualització integral del Palau. Des del punt de vista arquitectònic, i considerant els desperfectes soferts amb el pas del temps i que havia quedat obsolet com a auditori modern, es va emprendre la remodelació i ampliació de l’edifici. Va dirigir les obres, en dues campanyes consecutives, l’arquitecte Oscar Tusquets. La primera (1983-1989) va consistir en la restauració, remodelació i ampliació de la sala de concerts per tal d’esmenar les deficiències de seguretat i millorar-ne l’acústica, el confort per a públic i artistes, i els accessos. La reforma, que afectava tant l’interior com l’exterior, va comportar també el reforçament de l’estructura de l’edifici. La construcció d’un edifici annex, destinat a camerinos, oficines, biblioteca i arxiu, també pertany a aquesta primera intervenció, que va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi FAD d’Arquitectura del 1989, any en què s’inaugurava. El 1997, la Unesco declarava el Palau de la Música Patrimoni de la Humanitat.

La segona reforma (1998 i 2004) va ser la continuació lògica de la primera, en tant que el projecte contemplava una intervenció més ambiciosa, no només des del punt de vista arquitectònic sinó també de conjunt urbanístic. Aquesta nova ampliació del Palau va comportar l’enderrocament de l’església Sant Francesc de Paula. L’espai alliberat l’ocupa ara una plaça que proporciona perspectiva a la façana lateral del Palau —inimaginable per a Domènech i Montaner— i, alhora, fa les funcions d’auditori a l’aire lliure. Sota aquesta plaça, s’ha construït el Petit Palau, una sala subterrània polivalent i idònia per a concerts de música de cambra. Fusta d’arç del Canadà, pedra de l’Índia i marbre d’Egipte són alguns dels exòtics materials emprats i que, molt probablement, contribueixen a l’excel·lent acústica d’aquest auditori, que l’any 2005 va ser nominat per al Premi Mies van der Rohe d’arquitectura contemporània europea. L’enderroc de l’església ha permès també la construcció d’un nou edifici annex al Palau, on hi ha el restaurant. El revestiment de maó vermell, clara al·lusió a la façana històrica, conté una discreta decoració en baix relleu.

La millor manera de visitar el Palau, que segueix sent un referent de la vida musical barcelonina, és assistint a un dels múltiples concerts de música clàssica o popular que es fan.

Fotos: Matteo Vecchi