BCN Design Tour

Dispensari Antituberculós

Torres i Amat 8, 933012705

Primer edifici públic d’estil racionalista construït a la ciutat. Es considera una obra emblemàtica d’aquest corrent arquitectònic a Catalunya i una de les peces de referència a Europa.

L’any 1934 el govern de la Generalitat republicana encarregà al GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) el Dispensari Antituberculós, un dels equipaments del projecte de ciutat industrial, el Pla Macià, que propugnava, entre d’altres, la socialització hospitalària. Josep Lluís Sert, principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes, en desenvolupà el projecte arquitectònic, juntament amb Josep Torres i Clavé i Joan B. Subirana. L’ideari de regeneració urbana, que fins llavors els arquitectes del GATCPAC havien formulat teòricament i desenvolupat de manera aïllada, es va començar a portar a la pràctica amb aquesta construcció.

El conjunt es distribueix en el solar en tres cossos: els dos principals, disposats en forma de lletra L sobre una estructura metàl·lica porxada, acollien les dependències del dispensari; el tercer, separat de la resta, feia les funcions de consergeria. A l’espai lliure de l’interior, s’hi va habilitar un jardí que tenia una clara funció balsàmica per als pacients. La sala de conferències amb volta parabòlica, inspirada en un model de Le Corbusier, era un paradigma d’acústica i luminotècnia.

Estava previst reproduir la tipologia d’aquest edifici com a estructura estandarditzada en l’urbanisme de la zona. Malauradament, el final de les obres del dispensari coincidí amb la Guerra Civil i amb el descrèdit subsegüent de l’arquitectura moderna, que ignorà durant dècades la representativitat d’aquesta obra. Finalment, entre 1982 i 1983 va ser objecte d’una rehabilitació general que van dirigir els arquitectes Mario Corea, Francisco Gallardo, Edgardo Mannino i Raimon Torres, per encàrrec del Departament de Sanitat de la Generalitat reinstaurada. Avui l’edifici acull el Centre d’Atenció Primària Doctor Lluís Sayé i manté, paradoxalment, la funció sanitària que originà la seva creació fa més de setanta anys.