BCN Design Tour

Parc del Clot

Escultors Claperós 55

Projectat per Dani Freixes i Vicente Miranda i inaugurat el 1986, el Parc del Clot ocupa el solar d’unes antigues instal·lacions ferroviàries de RENFE en un barri de marcat caràcter industrial, amb carrers estrets i petites illes densament edificades que se superposen a les àmplies artèries de la trama Cerdà. Per als veïns del barri, aquest espai verd va suposar una millora qualitativa de l’entorn immediat.

El parc presenta dues zones molt definides que es distribueixen en més de tres hectàrees: la pavimentada, on hi ha la plaça pública i el poliesportiu, i la zona verda, més elevada a causa d’una topografia artificial producte de l’extracció de terres a l’àrea pavimentada.

Entre els criteris que defineixen el projecte de Freixes i Miranda, destaca la voluntat de conservar alguns vestigis arquitectònics dels antics tallers de RENFE, aquests identificadors del passat (xemeneia, arcs, pilars i fragments de paret) són reutilitzats per resseguir el perímetre del parc, i com a suport de punts d’il·luminació, vegetació i aigua. Una altra decisió important va ser la d’afavorir la relació amb indrets molt freqüentats del barri, com el mercat, la seu del districte o el centre cultural La Farinera del Clot, per mitjà del traçat de recorreguts —a nivell o elevats— que travessen el parc.

Emmarcada per quatre torres de llum, la plaça esdevé el centre neuràlgic on es concentra la màxima activitat del parc. La situació lleugerament deprimida va propiciar-hi la construcció de dues grades que actuen de barrera acústica i protectora de les pilotes en joc, tot deixant l’entorn com un difús paisatge urbà.

Pel que fa al disseny de l’àrea verda, circumscrita al turó de pendents suaus, hi predominen les espècies autòctones i el pi mediterrani, considerant també la seqüència estacional i els canvis en la percepció olfactiva i visual de la floració.

El Parc del Clot va merèixer el Premi FAD de l’Opinió en l’apartat d’Arquitectura-Espais públics del 1986 i el Premi Príncep de Gal·les de Disseny Urbà de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Harvard l’any 1990.

Fotos: Lluís Casals