BCN Design Tour

L'Auditori

Lepant 150, 932479300

www.auditori.cat

El març de l’any 1999, L’Auditori obria les portes amb un concert inaugural de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Culminava així un dels grans projectes públics concebuts a la dècada dels vuitanta amb el doble objectiu de dotar Barcelona d’un modern centre musical i, alhora, d’urbanitzar una nova àrea de centralitat pròxima a la plaça de les Glòries, a la confluència de l’Eixample amb el Poblenou i la Vila Olímpica.

L’encàrrec de l’edifici va recaure en Rafael Moneo (premi Pritzker 1996), que va elaborar un projecte autònom, contingut i compacte per a un indret llavors isolat amb el qual l’arquitectura no podia establir-hi un diàleg. D’altra banda, l’edifici havia de donar servei a un ampli programa: contenir diverses sales de música, però també allotjar la seu de l’OBC, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Museu de la Música. Avui, amb aquests equipaments funcionant a ple rendiment, L’Auditori s’ha constituït en un focus de la vida musical de la ciutat en els àmbits de la divulgació, la docència i la recerca.

L’edifici ocupa una doble illa de cases de la trama Cerdà: és un sol cos rectangular de grans dimensions (40.000 m2 construïts) en el qual s’ha practicat una obertura central en forma d’ampli passatge per on es pot travessar sense haver-lo de vorejar. A través d’aquest passatge s’arriba a l'atri central d'accés, on una monumental llanterna cúbica de vidre en forma d'impluvi cau des del punt més alt i ofereix, des de l’interior, una sorprenent visió del cel; la il·luminació nocturna permet contemplar-hi les pintures de Pablo Palazuelo que la decoren.

El disseny de les diverses sales de música ha estat minuciosament estudiat per respondre als respectius requeriments, entre d’altres el de l’acústica, per a la qual s’ha comptat amb la col·laboració de l’enginyer especialitzat Higini Arau. La sala Pau Casals, destinada a l’actuació de formacions simfòniques, presenta una geometria regular amb capacitat per a 2.300 espectadors amb una visibilitat absoluta des de qualsevol punt, i un únic material de revestiment per a sostre, parets i terra: làmines de fusta d’auró de diversos gruixos que s’adapten al disseny sonor.

Tres sales més  —Oriol Martorell, Tete Montoliu i Alicia de Larrocha— presenten característiques acústiques i aforaments més reduïts que les fan idònies per a una variada oferta musical: música antiga, de cambra, jazz, etc.

Per a la façana de L’Auditori, Moneo va dissenyar un revestiment d’acer pintat que, amb el pas del temps i a mida que la pintura es desprèn, va deixant a la vista la brillantor del metall; una estratègia de futur perquè l’edifici llueixi al màxim quan l'entorn s'hagi dignificat.

Fotos: May Zircus