BCN Design Tour

Pont de Bac de Roda

Felip II

Construït entre 1985 i 1987, el pont de Bac de Roda –conegut popularment com Pont de Calatrava–, va ser un dels emblemes de la Barcelona preolímpica i un dels símbols de la reconversió de la ciutat en el que és avui dia. Un espai en el que l'urbanisme, l'arquitectura i el disseny són elements imprescindibles de la qualitat de vida ciutadana sense renunciar a l'estètica.

La escultòrica figura d'aquest pont a la cruïlla del carrer Bac de Roda amb Felip II, no només va salvar el pas de les vies del tren. També va servir per connectar dues zones deteriorades i poc cohesionades en aquell temps i sense referents arquitectònics: el barri de la Sagrera, al districte de Sant Andreu, i Sant Martí de Provençals i la Verneda, al de Sant Martí.

Santiago Calatrava –Premi Europeu d'Arquitectura 2015– va ser l'encarregat de realitzar el projecte. Aquesta va ser la seva segona gran obra després l'estació de ferrocarril de Stadelhofen i, per tant, una de les primeres en què va posar en pràctica la seva particular visió de l'arquitectura amb l'omnipresent color blanc i les estructures antropomòrfiques com a senyals d'identitat indiscutibles. Precisament, per aquest caràcter gairebé escultòric i les seves solucions urbanístiques, va guanyar un Premi FAD d'Arquitectura-Espais Urbans i el Premi Auguste Perret el 1987.

La construcció acull quatre carrils per a cotxes, dos per a bicicletes i dos passos de vianants –un per costat- emmarcats per dos arcs convergents cadascun. La seva silueta corba, ratllada amb una sèrie de cables tensats que recorda una costellam humà, s'ha convertit en una de les estructures més repetides per l'arquitecte en altres dels seus ponts i edificis emblemàtics.

A la planta de la part central del pont, Calatrava va crear una zona ovalada a manera de plaça amb la intenció d'emfatitzar la idea del pont com a lloc de trobada. A les cantonades d'aquest espai central on descarreguen els extrems dels arcs exteriors, va situar quatre escales. La idea era connectar amb la part inferior de l'estructura, on havia d'haver una zona verda que ha quedat diluïda per altres operacions urbanístiques.