BCN Design Tour

El Molino

Vila i Vilà 99

elmolinobcn.com

"Jo, esperit moliner, només desitjo que aquest molí centenari segueixi girant per convertir les penes en riure, la fredor en sorpresa i el cinisme en morbo", diu l'eslògan del mític teatre. Més d'un segle d'història que continua girant a l'edifici actual. Una remodelació on conviuen passat i present signada per l'estudi d'arquitectura BOPBAA (Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero) amb interiorisme de Fernando Salas.

La trajectòria d'El Molino arrenca el 1898, quan l'amo de la taverna La Pajarera, ven el seu negoci per 100 pessetes. El nou propietari li canvia el nom per La Pajarera Catalana i el converteix en un petit empostissat. Després d'un breu episodi com cinema sota el nom de Gran Saló Segle XX, torna a canviar de mans en 1908 i es rebateja com el Petit Palais.

El 1910, s’enderroca la construcció original de fusta i es porta a terme una important reforma a càrrec de l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall, responsable de la configuració interior i la façana que es conserva parcialment avui dia. El nou teatre passa a dir-Petit Moulin Rouge, primer, i Moulin Rouge a seques, després.

L'arquitecte Josep Alemany i Juvé és qui col·loca a la façana les mítiques aspes giratòries del molí en 1926. Amb l'arribada del franquisme, es prohibeixen els noms afrancesats i qualsevol referència al comunisme i el teatre s’anomena definitivament El Molino. A poc a poc recupera la seva esplendor i es converteix en el símbol de tota una generació fins que tanca per problemes econòmics a la fi de la dècada de 1990.

A partir de 1997, s'inicia un procés de recuperació, liderat per BOPBAA, que després de 19 avantprojectes, culmina a El Molino actual. Un projecte iniciat el 2006 amb dues premisses bàsiques: la recuperació de l'emblemàtica façana de Raspall i Alemany i la transformació de l'interior, molt deteriorat, per donar cabuda a nous usos.

El resultat, en 2010, és un nou teatre amb la façana de l'antic i un voluptuós cos ondulat que creix verticalment sis metres per darrere i el projecta així cap al futur. A més d'innovadores tècniques d'il·luminació, tant dins com fora de la construcció, destaca la boca de l'escenari. Aquesta es perllonga 27 metres en alçada fins a contactar amb la façana posterior provocant una mena de lluerna sobre la sala del cafè-concert que fa d'El Molino un dels teatres més alts del món tot i ser un dels més petits.

Foto: El molino