BCN Design Tour

Casa de la Marina

Passeig Joan de Borbó 43

Coneguda com la Casa de la Marina, aquesta edificació construïda entre 1951 i 1954 és una de les obres més emblemàtiques de la primera etapa del prestigiós José Antonio Coderch. Aquest arquitecte va ser l'artífex, entre d'altres, dels habitatges del carrer Johann Sebastian Bach 7 i les Torres Trade, així com de la icònica llum Disa.

Tot i que el solar era pràcticament quadrat, Coderch va traçar la planta dels apartaments sense cap mur en angle recte per evitar zones mortes i rendibilitzar al màxim l'espai, atès que es tractava d'un bloc d'habitatges de poca superfície i renda baixa.

Aquesta planta angular s'aprecia des de l'exterior com un lleu moviment en dues de les seves tres façanes, la qual cosa li confereix un aspecte únic dins el quadriculat traçat del barri. Però que, al mateix temps, no desentona, atès que tant la base de l'edifici com la gran marquesina que ho remata a la part alta, recuperen la forma quadrangular.

Com aleshores el passeig Joan de Borbó formava part de les instal·lacions del port industrial de Barcelona, l'arquitecte va decidir recobrir les façanes del bloc amb un entramat de persianes de llibret, que permeten el pas de la llum i la ventilació alhora que protegeixen els habitatges de les mirades alienes i de les vistes no desitjades.

La distribució, com en totes les obres de Coderch està estudiada al mil·límetre. Les zones de nit donen a les façanes laterals, i les zones de dia a la façana principal. Aquesta es divideix en franges verticals, on alternen els murs de càrrega aplacats amb maons vidriats i les gelosies de persianes de llibret formades per lames orientables de fusta.

La utilització d'aquest element -una clara reinterpretació de les clàssiques persianes dels edificis de l'Eixample-, així com les rajoles de ceràmica a la façana, i els murs autoportants al pati de llums i a la caixa de l'escala, va contribuir a l’actualització d'aquests elements i formes constructives.

Amb aquest edifici, Coderch no només va demostrar que era possible crear habitatges socials d'alta qualitat sinó també que la modernitat i la tradició no tenien per què estar renyides.