Tornar

La significació de disseny. La importància de precisar el terme “disseny”.

Funció del màrqueting en la pime

Si una pime adopta la funció del màrqueting dins de les seves variables estratègiques, és a partir d'aquest moment quan començarà a plantejar-se la definició del mercat al qual vol dirigir els seus productes, quina serà la seva estratègia genèrica, el seu posicionament, quines polítiques es desenvoluparan en quant a característiques generals, i en quant a preus, distribució i comunicació.

Independentment de la seva política totes les pimes tenen d'una manera o una altra certa estructura de màrqueting. Les tasques clau d'un departament de màrqueting són identificar els mercats als què pot dirigir-se l'empresa, seleccionar els mercats meta, dissenyar el màrqueting-mix per arribar a ells i crear avantatges diferencials respecte als seus competidors.

La primera tasca d'un director de màrqueting és identificar els mercats on l'empresa pot desenvolupar una forta posició competitiva. Els criteris per decidir l'atractiu potencial d'un mercat són molt variats i en gran part depenen de l'estructura del sector, però la seva selecció i avaluació és una decisió estratègica de primer ordre. Algunes dades elementals a tenir en compte dels possibles mercats són la seva rendibilitat, dimensió, creixement i competència existent.

De l'anàlisi dels mercats ha de passar-se a la seva selecció a partir d'un principi molt propi de la mentalitat de màrqueting. Certament en tot mercat hi ha segments, sectors de mercat, subconjunts de consumidors amb necessitats semblants o desitjos que una empresa pot satisfer més eficaçment que una altra.

La política de màrqueting es desenvolupa fonamentalment a través de decisions en quatre aspectes que constitueixen la barreja de màrqueting o màrqueting-mix: producte, preu, distribució i comunicació. El responsable d'un departament de màrqueting ha de definir el producte i tot el que està al seu voltant, quants i quins productes constitueixen la cartera de productes de la companyia, quines famílies, quines gammes i quines marques. Ha de decidir sobre les característiques funcionals, la imatge i sobretot quin concepte de producte ha de desenvolupar-se, el seu packaging i els serveis que li acompanyaran. Ha d'estudiar el seu cost i el seu preu de venda, la relació de preus entre els distints productes i la política de preus en el llançament del nou producte. Ha de decidir els canals adequats per a la seva distribució, les funcions que han d'atendre i negociar amb ells. I finalment ha de comunicar, informar i persuadir sobre el seu producte tant a través de comunicadors personals com de comunicacions massives.

Però no n'hi ha prou amb trobar un sector adequat i desenvolupar una política de màrqueting per a ell. En aquest sector segur que existeixen competidors amb ofertes capaces de satisfer totalment o parcialment els consumidors. És precís crear una diferenciació vàlida i apreciable pels usuaris, desenvolupar avantatges diferencials en l'oferta. Avantatges que poden ser funcionals o simbòliques del producte, però també de distribució o de preu.